Expressivitat dels plans
Avui explicaré quin és l'ús expressiu dels diferents tipus de plans i angulacions.
Explicaré que expressa cada un dels plans, quina informació sobre el subjecte i sobre l'entorn dóna. Faré el mateix amb les angulacions: quan s'utilitzen i quina sensació donen al fer-ho.
Primer parlaré sobre quins plans i angles fotogràfics podem adoptar per fer fotos diferents. Començarem pels plans, que definirem com el camp de visió, en funció de l’extensió d’imatge que abastarem amb la nostra càmera.
- Gran pla general o pla llarg.- És el que capta més escena a fotografiar. Obviament la foto de paisatge, va seguir natural o urbà, és la que Millor s'hi adapta. Però también la Podem aprofitar per afegir-hi dramatisme (una persona sola, en mig d'1 extens espai, ENS produïrà una sensació de solitud)
- Pla general.- El pla general ens permet visualitzar les persones de cos sencer però incloses en l’entorn. Tan aquest com la persona (o objecte) són perfectament reconeixibles. Fotografia documental, de viatges són les que més s’utilitzen. També és molt emprat en el món cinematogràfic.
- Pla sencer o pla figura.- El pla sencer mostra el model de forma completa, enquadrat pel marc de la fotografia de cap a peus però sense tallar-los. En aquest pla, comencem a centrar l’atenció en el personatge, reconeixem totes les característiques del retratat, i al mateix temps incloem una part de l’entorn. Vindria a ser el primer pla d’un retrat, però també el més allunyat.
- Pla Americà: Mostra la figura des del cap fins meitat de cuixa. Aquest pla comença a eixir en els westerns americans per mostrar les pistoles dels personatges.
- Pla mig: Presenta la figura tallada per la cintura.Te un valor expressiu.
- Primer pla: Va de la clavícula cap dalt.Te valor expressiu.
- Pla detall: Es fa servir per captar un detall de l’escena, o bé del personatge o bé de l’escenari. Un pla detall recurrent és, per exemple, un pla dels ulls d’un personatge. També s’utilitza barrejat amb la càmera subjectiva per explicar a l’espectador en quin detall es fixa un personatge.
ANGULACIONS VERTICALS
- Contrapicat: En fotografia i cinema, el pla contrapicat (per oposició al pla picat) és una angulació obliqua inferior de la càmera, la qual es col·loca mirant cap amunt.
- Picat: En fotografia i cinema, la angulació picada és una angulació obliqua de la càmera, la qual es col·loca mirant cap avall l'escena, en un angle aproximat de 45º o més sota la horitzontal, fins a menys de 90º que seria un angle zenital.
En el llenguatge audiovisual, això serveix per transmetre una situació d'indefensió, submissió, inferioritat, simpatia, llàstima o inseguretat del subjecte filmat o fotografiat cap a l'espectador.
- Nadir: Angulació oposada a la zenital. En ella hauràs de situar la càmera a sota del subjecte, de forma perpendicular a terra.
- Zenital: Angulació zenital és aquell en el qual el punt de vista d'una càmera es troba perpendicular respecte del sòl i la imatge obtinguda ofereix un camp de visió orientat de dalt a baix.
- Aberrant:Un angle aberrant és el que té un angle de càmera esbojarradament inclinat, en el qual l'eix vertical de la càmera està en angle respecte a l'eix vertical del subjecte. Això té com a resultat una inclinació de la imatge de la pantalla amb la qual cosa aquesta es llisca diagonalment, quedant desequilibrada.
- Normal: Es la angulació perpendicular a la recta tangent. I el vector director d'un pla coincideix amb el vector director d'una recta perpendicular a ell.
ANGULACIONS HORITZONTALS
- Frontal: Són qualsevol pla vertical que divideix el cos en posició anatòmica en seccions ventral i dorsal (panxa i esquena).
- 3/4: Aquesta serveix per a donar volum a la fura, es distingeixen dimensions de l'objecte/subjecte fotografiat.
- Lateral:És un pla perpendicular als plans de projecció, però paral·lel al pla lateral de projecció. Tant en la projecció horitzontal com en la vertical, el pla s'observa com una línia, la veritable grandària s'aconsegueix apreciar en la projecció lateral de referència.
- 7/8: En aquesta angulació començem a veure que té davant la persona, per tant la relacionem amb l'entorn. També dóna més volum.
- Posterior: Al contrari que en l'angulació frontal, la posterior és des de darrere, això dóna una sensació de misteri, a vegades permet identificar-se amb la fotografia.
Comentarios
Publicar un comentario