Fonaments perceptius del cinema
A la entrada d'avui, trobareu informació sobre quins són els fonaments perceptius que permeten que funcioni el cinema, els seus antecendents , els primers cinematògrafs i kinetoscòpis i autors com Edward Muybridge.
Les imatges mentals que produeixen les novel·les i la literatura sempre es formen en moviment.
La potent imatge del Pantocràtor és un bon punt d'inici, ja que sintetitzant narració i imatge es dirigeix a un públic popular, tal com faria el cinema gaire després en atrotinades barraques de fira.
La imatge cinematogràfica és basa en una il·lusió òptica que consta de dos tipus de moviment. Per un costat tenim el moviment de la està basada en una il·lusió òptica que consta en la descomposició de la realitat en fotogrames que capta la càmera. I en segon lloc, el moviment del projector, que es basa en la reconstrucció de la realitat a partir de la il·luminació i de passar la velocitat dels fotogrames.
Aquesta experiència, enregistrada per Edward Muybridge van ser realitzades en fotos per E. J. Marey amb el seu fusell fotogràfic.
El fenòmen del cinema és anomenat originàriament “fotografia en moviment”. Aquest va sorgir quan es va aconseguir que els productes químics de les pel·lícules tardessin decimes de segon a que es fixessin les imatges. Això va permetre a Edward Muybridge fotografiar el moviment d'éssers per fases. D'aquesta manera conseguies il·lustrar les imatges del moviment i el seu registre en fotografies.
Els primers experiments ajunten la fotografia fixa i el moviment i creaven una il·lusió de moviment. Eren el zootrop, el panatoskopii, etc.
Finalment Thomas Eddison inventà el Quinetoscopi, últim aparell anterior a la projecció de les pel·lícules en una pantalla.
La persistència retiniana fa referència al complex sistema que utilitza la nostra visió i el nostre cervell per processar les imatges. Aquest concepte va donar lloc a la creació de la primera seqüència en moviment, que més tard s'aplicaria per arribar a l'origen del cinema.
FONAMENTS PERCEPTIUS DEL CINEMA
Encara que tendim a pensar que la història del cinema neix a finals del segle XIX, és possible remuntar uns segles abans per descobrir com l'ésser humà sempre ha tingut la tendència a narrar històries als seus semblants de molt variades formes, però considerant la imatge com una de les vies preferents per a això.
LA IL·LUSIÓ DEL MOVIMENT
L’ésser humà sempre, des que fa art, cerca el moviment com a forma de màxima iconicitat. Això reb el nom d’imaginari col·lectiu.
Les imatges mentals que produeixen les novel·les i la literatura sempre es formen en moviment.
La potent imatge del Pantocràtor és un bon punt d'inici, ja que sintetitzant narració i imatge es dirigeix a un públic popular, tal com faria el cinema gaire després en atrotinades barraques de fira.
FONT
Quan un artista gòtic pinta un retaule va a la recerca de l’esdevenir i el moviment.
Les imatges són vistes en moviment per això la major iconicitat d’una representació és la imatge en moviment.
Les imatges són vistes en moviment per això la major iconicitat d’una representació és la imatge en moviment.
EVOLUCIÓ TÈCNICA
Aquesta experiència, enregistrada per Edward Muybridge van ser realitzades en fotos per E. J. Marey amb el seu fusell fotogràfic.
El fenòmen del cinema és anomenat originàriament “fotografia en moviment”. Aquest va sorgir quan es va aconseguir que els productes químics de les pel·lícules tardessin decimes de segon a que es fixessin les imatges. Això va permetre a Edward Muybridge fotografiar el moviment d'éssers per fases. D'aquesta manera conseguies il·lustrar les imatges del moviment i el seu registre en fotografies.
ORIGEN
Els primers experiments ajunten la fotografia fixa i el moviment i creaven una il·lusió de moviment. Eren el zootrop, el panatoskopii, etc.
Finalment Thomas Eddison inventà el Quinetoscopi, últim aparell anterior a la projecció de les pel·lícules en una pantalla.
Al mateix temps es va inventar el cinematògraf. Un cinematògraf és una màquina obra dels germans Lumier, capaç de filmar i projectar imatges en moviment. Patentada a finals del segle XIX, fou la primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules de cinema.
El cinematògraf va ser el primer pas per poder gaudir del cinema, amb el temps van anar sortint més avenços i es va anar millorant la qualitat de les pel·lícules projectades inicialment.
Comentarios
Publicar un comentario