història del cinema modern
L'entrada d'aquesta setmana tracta sobre la història del cinema des de les primeres pel·lícules amb argument fins als nostres dies. Explicaré el pas del cinema mut al sonor, del blanc i negre al color, el Star System, les productores, el naixement dels gèneres...
PRE-CINEMA
Durant segles, diverses civilitzacions o persones han cercat procediments per reproduir la realitat. Es el cas de les representacions amb ombres, els primers espectacles en públic amb projecció d'imatges animades.
El 6 d'octubre de 1927 va començar el cinema de so. "El cantor de jazz", d'Alan Crosland, deixava escoltar a l'actor Al Jolson cantant.
S'encetava una nova era per a la indústria del cinema. Amb això, molts actors, van desaparèixer, ja que al quedar descoberta la seva veu, deixaven de semblar interessants o atractius, o no quadraven amb l'aparença que volien donar.
Tècnics i els cineastes van haver de canviar de forma de fer i de pensar. I els actors i actrius van haver d'aprendre a vocalitzar correctament.
Algunes pel·lícules i directors remarcables són:
Lubitsch, "Ser o no ser" (1942)
Capra, "Succeí una nit" (1934)
Hawks, "Scarface" (1932)
POSTGUERRA
En acabar la Guerra, en una Itàlia destrossada, apareix l'anomenat cinema "neorealista", un cinema testimonial sobre la realitat del moment
Després apareix el que es coneix com a Star System. Era el sistema de contractació d'actors en exclusivitat i a llarg termini utilitzat pels estudis de Hollywood en l'anomenada època daurada de Hollywood per assegurar l'èxit de les seves pel·lícules.
El color apareix en el cinema, amb el desenvolupament del primer procés de revelat de pel·lícula en color denominat Autochrome. Mentre la incorporació del so va ser ràpida i va determinar la desaparició del relator i els músics en viu, el color va trigar més a ser adoptat pel cinema.
A finals dels anys 70, i després d'uns anys de cinema espectacular basat en el catastrofisme -potser com a reflex del retorn del perill atòmic-, s'imposa la recuperació de la superproducció des del punt de vista de la qualitat i de la rendibilitat. Concretament de la mà de Georges Lucas -autor de "La guerra de les galàxies" (1977).
Arribats als cent anys de cinema, el procediment basat en la fotoquímica s'alia amb les noves tecnologies electròniques i dels estudis surten pel·lícules on l'ordinador ha tingut molt a veure en el procés d'obtenció o manipulació de les imatges.Homes de carn i ossos transformant-se en homes cibernètics, els grans saures passejant-se en ple segle XX, protagonistes donant la mà a personatges morts fa dècades...
PRE-CINEMA
Durant segles, diverses civilitzacions o persones han cercat procediments per reproduir la realitat. Es el cas de les representacions amb ombres, els primers espectacles en públic amb projecció d'imatges animades.
Un segle després, la llanterna màgica seria la
era possible d'impressionar i de guardar una imatge del
precursora de les sessions de cinema, en projectar
imatges sobre una superfície plana.
Al segle XX va apareixer la fotografia. Per primera vegada,
era possible d'impressionar i de guardar una imatge del
món que ens envolta.
Les pel.lícules que veien sempre eren fetes sobre moments quotidians.
Méliès és el primer inventor la ciència-ficció.
Viatge a la Lluna de 1902 i viatge a través de l'impossible del 1904 són dues de les millors mostres de Georges.
David Wark Griffith va ser el gran fixador del llenguatge cinematogràfic. Les seves innovacions en la manera de narrar una pel·lícula van revolucionar el setè art: En les seves obres mestres "El naixement d'una nació" (1914) i "Intolerància" (1915).
ÈPOCA MUDA
El cinema va néixer el 28 de desembre de 1895 quan els germans Lumière van mostrar, en sessió pública, els ss films als espectadors.
En un dels seus primers films, "L'arribada d'un tren a l'estació de Ciutat", l'efecte d'una locomotora que semblava sortir de la pantalla va ser enorme. L'aparell amb el qual ho aconseguiren el van anomenar Cinematògraf. Havia nascut la cinematografia.
En un dels seus primers films, "L'arribada d'un tren a l'estació de Ciutat", l'efecte d'una locomotora que semblava sortir de la pantalla va ser enorme. L'aparell amb el qual ho aconseguiren el van anomenar Cinematògraf. Havia nascut la cinematografia.
 |
| FONT |
Méliès és el primer inventor la ciència-ficció.
Viatge a la Lluna de 1902 i viatge a través de l'impossible del 1904 són dues de les millors mostres de Georges.
 |
| FONT |
 |
| FONT |
A principis del segle XX el cinema ja es considerava una industria i poc a poc s'anava expandint pel món
Les pel·lícules eren mudes, per tant, calien uns rètols que apareixien entre les escenes on anaven explicant el que passava. Fins i tot algun música ambientava l'espectacle.
Les pel·lícules eren mudes, per tant, calien uns rètols que apareixien entre les escenes on anaven explicant el que passava. Fins i tot algun música ambientava l'espectacle.
David Wark Griffith va ser el gran fixador del llenguatge cinematogràfic. Les seves innovacions en la manera de narrar una pel·lícula van revolucionar el setè art: En les seves obres mestres "El naixement d'una nació" (1914) i "Intolerància" (1915).
 |
| FONT |
Charles Pathé marca a França l'inici de la industrialització del cinema. Com les pel·lícules només les veia la gent de l'alta burgesia, els films produïts per ell eren d'un bon nivell de qualitat. Un gran exemple en seria "La Passió" (1902) o "L'assassinat del duc de Guisa" (1904).
El 1903, amb la cinta "Assalt i robatori d'un tren", Edwin Porter inaugura el cinema de l'Oest.
Amb La guerra de les patents (1897-1906) que, després d'una època de processos, clausures de sales, confiscació d'aparells i moments de violència, Edison va aconseguir monopolitzar el cinema, ja que aquesta s'estava convertint en un negoci enorme.
Els productor independents marxen, i sorgeixen les grans productores que faran la història del cinema nord-americà.
ÈPOCA SONORA
 |
| FONT |
 |
| FONT |
El 1903, amb la cinta "Assalt i robatori d'un tren", Edwin Porter inaugura el cinema de l'Oest.
 |
| FONT |
 |
| FONT |
Els productor independents marxen, i sorgeixen les grans productores que faran la història del cinema nord-americà.
ÈPOCA SONORA
El 6 d'octubre de 1927 va començar el cinema de so. "El cantor de jazz", d'Alan Crosland, deixava escoltar a l'actor Al Jolson cantant.
S'encetava una nova era per a la indústria del cinema. Amb això, molts actors, van desaparèixer, ja que al quedar descoberta la seva veu, deixaven de semblar interessants o atractius, o no quadraven amb l'aparença que volien donar.
Tècnics i els cineastes van haver de canviar de forma de fer i de pensar. I els actors i actrius van haver d'aprendre a vocalitzar correctament.
Algunes pel·lícules i directors remarcables són:
Lubitsch, "Ser o no ser" (1942)
Capra, "Succeí una nit" (1934)
Hawks, "Scarface" (1932)
POSTGUERRA
En acabar la Guerra, en una Itàlia destrossada, apareix l'anomenat cinema "neorealista", un cinema testimonial sobre la realitat del moment
|
 |
| FONT |
Després apareix el que es coneix com a Star System. Era el sistema de contractació d'actors en exclusivitat i a llarg termini utilitzat pels estudis de Hollywood en l'anomenada època daurada de Hollywood per assegurar l'èxit de les seves pel·lícules.
CINEMA EN COLOR
Des de llavors s'han succeït diverses tecnologies i actualment es pinten, digitalment, pel·lícules en blanc i negre per fer-les més properes i populars al públic en general. Els colors es van anar afegint a poc a poc.
Animacions de Disney com Arbres i flors i Els tres porquets van ser les primeres a utilitzar els tres colors bàsics que són, el magneta el groc i el cian.
 |
| FONT |
DARRERES DÈCADES
A finals dels anys 70, i després d'uns anys de cinema espectacular basat en el catastrofisme -potser com a reflex del retorn del perill atòmic-, s'imposa la recuperació de la superproducció des del punt de vista de la qualitat i de la rendibilitat. Concretament de la mà de Georges Lucas -autor de "La guerra de les galàxies" (1977).
 |
| FONT |
 |
| FONT |
Comentarios
Publicar un comentario